Un informe del Centre de Política de Sòl i Valoracions de la UPC qüestiona la tesi del Banc d’Espanya, que atribueix l’encariment del lloguer a un dèficit d’habitatge. Segons els investigadors, a Espanya no hi ha escassetat de pisos, sinó un problema estructural derivat del model rendista i de la falta d’intervenció pública.
Les dades són clares: un 14% del parc residencial està buit (3,8 milions d’habitatges), i entre 2011 i 2021 es va generar un superàvit de 8 milions de pisos. A més, la construcció ha augmentat un 35% des del 2020, fet que desmenteix que es construeixi poc. Tot i això, els preus continuen pujant, perquè més oferta no implica reducció de preus en un mercat lliure.
L’estudi conclou que la millor manera de moderar els preus és generar habitatge social en sòl urbà consolidat, no a les perifèries. Segons Jordi Roca, investigador de la UPC, la mesura de l’Ajuntament de Barcelona que obligava a reservar el 30% de les noves promocions per habitatge protegit no ha fracassat per ser inviable, sinó pel boicot del sector privat. Roca proposa que la Generalitat estengui aquesta política arreu de Catalunya, igual que ha fet amb les zones tensionades i el topall de lloguers.
A més, l’informe alerta sobre altres factors que tensionen el mercat: l’expansió dels pisos turístics i del lloguer temporal, i la manca d’un sistema sancionador per als propietaris que mantenen habitatges buits. Per això, els experts reclamen intervenció pública decidida, amb tres eixos: més habitatge social en zones centrals, control de preus del lloguer i regulació estricta dels allotjaments turístics.
