L’abandonament escolar és un problema persistent a Catalunya. Malgrat la millora dels últims anys, la taxa continua en un 14%, molt lluny de l’objectiu europeu, que se situa al 9%. Però aquest fenomen no afecta per igual tots els alumnes. En el cas de l’alumnat d’ètnia gitana, la xifra escala fins al 60%. Per pal·liar aquesta situació, la Fundació Pere Closa acompanya nens i joves gitanos des de primer de primària fins que completen els seus estudis. I els resultats d’aquesta iniciativa són un èxit: més del 90% dels alumnes que ajuden acaben la secundària i el 80% cursen estudis postobligatoris.
L’Estel Fernández va néixer al barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs. A l’escola sempre va ser bona alumna i tant els seus professors com la seva família veien clar que tenia potencial. Tot i això, al final de la secundària, en el moment d’escollir si volia continuar estudiant, van aparèixer els dubtes: "No tenia cap referent pròxim que hagués aconseguit arribar a la universitat, per això no sabia si jo ho podria aconseguir. Sense voler, dubtava molt de mi mateixa".
Afortunadament, gràcies al suport familiar i educatiu –sumat a l’exemple de les seves germanes, que havien fet Formació Professional–, l’Estel va fer el pas d’estudiar Sociologia. Així, es va convertir en la primera persona de la seva família a anar a la universitat i, amb els anys, va passar a ser un referent per a moltes nenes i nens com ella.
Ara treballa com a tècnica socioeducativa de la Fundació Pere Closa, concretament, al projecte anomenat Siklavipen Savorença, que en la llengua romaní vol dir “Educació amb tothom”. "Per a nosaltres, l'ideal és treballar des de la prevenció, és a dir, en les edats més primerenques possibles, a primer de primària. Així, a poc a poc i des de ben petits, adquireixen hàbits d'estudis i rutines, els trenquem mites i intentem que tinguin una bona perspectiva de futur", explica la sociòloga.
La lluita constant contra els prejudicis
Aquest projecte funciona en diverses zones de l’àrea metropolitana de Barcelona i de Lleida. Un exemple és el barri de la Florida de l’Hospitalet de Llobregat, on treballa l’Estel, però també la Mina, el seu barri. Precisament, en aquesta zona va ser alumna del projecte la Paula Román, ara ja fa uns anys. La seva cosina n’era tècnica i l’hi va recomanar perquè sentia que estava perduda en els estudis, cosa que no sorprèn, tenint en compte alguns comentaris que rebia. "Me'n recordo perfectament: al final de 4t d'ESO, el meu tutor em va dir «tu no segueixis estudiant, perquè acabaràs al mercadillovenent»", lamenta.
Per sort, la tasca de la Fundació Pere Closa i la seva força de voluntat van pesar més que aquests prejudicis i la Paula va fer un cicle superior d’Integració Social. En acabar-lo, va decidir que no es volia aturar aquí i es va matricular a la universitat. Com l’Estel, ella també va ser la primera membre de la seva família a accedir-hi. Actualment, amb 23 anys, està al segon curs de la carrera de Treball Social i alhora és tècnica educativa del mateix projecte que la va ajudar a ella, però a Santa Coloma de Gramenet. Per això, sap millor que ningú què ha de dir als nois i noies que acompanya: "Els dic que jo també he estat en una situació similar a la seva i que no han de deixar que ningú els faci de menys. Han de fer la seva vida com ells creguin convenient, i els recordo que els estudis sempre els impulsaran a ser més".
Amb tot, i coincidint amb el Dia del Poble Gitano, la Paula i l’Estel reivindiquen que la seva identitat és perfectament compatible amb els estudis superiors i que ningú s’hauria de veure forçat a renunciar a cap de les dues coses.
