L'ús dels smartphones entre els adolescents s'ha convertit en un repte social, especialment durant l'estiu, quan el temps lliure augmenta la temptació de passar hores davant les pantalles. Segons la doctora Marina Fernández, professora de Neuropsicologia de la Universitat Abat Oliba CEU i presidenta de l’Associació Adolescència Lliure de Mòbils (ALM), entrevistada al programa Nits de ràdio d’Onda Cero Catalunya, els joves passen de mitjana 8 hores diàries amb el mòbil de dilluns a divendres, xifra que pot arribar a les 14 hores els caps de setmana. "Hem de tornar socialment a veure la tecnologia en el lloc que li correspon", afirma Fernández, defensant un ús responsable dels dispositius.
L'exposició excessiva a les pantalles té conseqüències en el neurodesenvolupament dels adolescents, ja que el disseny dels smartphones, amb notificacions constants i contingut atractiu, provoca una sobreestimulació cerebral. "Quan un cervell cau en sobreexcitació, deixa de dedicar recursos a altres tasques que sí que està preparat per fer", explica l’experta. Aquesta hiperestimulació pot reduir la creativitat, augmentar la frustració i limitar la capacitat d'autocontrol, especialment en joves amb el cervell encara en desenvolupament fins als 24 anys.
L'estiu ofereix una oportunitat única per reeducar els hàbits digitals, aprofitant la flexibilitat horària per fomentar activitats com esports, caminades en família o moments de conversa sense pantalles. La presidenta de l’Associació d’Adolescència Lliure de Mòbils proposa establir normes clares: "Com que no tens un límit d'horari, has de fer les normes més clares que durant l'any". Això inclou deixar els mòbils a casa durant activitats familiars o limitar-ne l'ús a moments concrets, com una trucada puntual, per reconnectar amb el món real.
Els pares tenen un paper clau en aquest procés, ja que el seu exemple és determinant. "És molt difícil que jo li pugui dir no utilitzis l'smartphone si jo com a persona adulta l'estic utilitzant", apunta la Doctora en Neuropsicologia. Per això, recomana que els adults també deixin els dispositius en un lloc fix de la casa, com la porta d'entrada, per prioritzar el vincle familiar. Aquest canvi d'hàbits no només beneficia els adolescents, sinó que també ajuda els adults a reflexionar sobre el seu propi consum digital.
La "barra lliure digital" és una preocupació creixent, amb dades alarmants com el fet que gairebé el 30% dels infants de 8-9 anys han rebut contingut pornogràfic no sol·licitat. A més, el 25% de les nenes pateixen ciberassetjament, segons l'Agència de Salut Pública de Barcelona. "Una de cada quatre nenes, això no és qualsevol cosa", destaca Fernández, subratllant la necessitat de protegir els menors en un entorn digital sense control. Per això, des de l’associació que encapçala es defensa ajornar l'entrega del primer smartphone fins als 16 anys i establir controls parentals estrictes fins als 18.
La responsabilitat no recau només en les famílies, sinó que requereix un esforç col·lectiu. La doctora Marina Fernández, professora de Neuropsicologia de la Universitat Abat Oliba CEU i presidenta de l’associació Adolescència Lliure de Mòbils (ALM), insisteix que cal un marc legal que pugi l'edat de consentiment digital als 16 anys i conscienciï la societat sobre els riscos de l'ús precoç dels mòbils. "Les famílies soles no ho poden assumir", adverteix, reclamant alternatives accessibles com espais lliures de smartphones i activitats que promoguin el benestar emocional i físic. L'estiu, amb menys pressió acadèmica, és el moment ideal per planificar aquestes alternatives i recuperar el temps de qualitat en família.
