Fa uns dies vam entrar a la primavera climatològica. Tot i que aquests dies hem tingut moltes pluges que han seguit omplint els embassaments i refrescant el sòl, s'acosten les temperatures altes i el periode més sec. Amb aquest ascens tèrmic s'activa l'alerta per prevenció d'incendis. En aquest sentit, al Parc Natural de Collserola, des de l'abril del 2024 s'hi fan treballs de prevenció d'incendis per protegir la població i la biodiversitat. Son els treballs més grans que s'han fet a la zona, abastant quatre municipis.
Un parc singular
D'aquests treballs de prevenció n'hem parlat amb Raimón Roda, director gerent del Consorci del Parc Natural de Collserola: "Hauriem de diferenciar la singularitat de l'espai, és un parc natrual que des del 2010 té una figura de protecció específica i es troba en un entorn metropolità, per tant té una gestió diferent que en d'altres zones més rurals. Concebim els parcs naturals com 100% forestals però Collserola és diferent, per aquesta disparitat de paisatges i per un mapa forestal diferent, hi ha rieres que el creuen i d'altres elements que fan que no sigui com la resta. Dit això, la sequera ha afectat la vegetació. Per fer front al canvi climàtic hi ha estrategies de gestió de l'espai forestal o del territori, perquè no només és gestió forestal sino acompanyar la vegetació", assegura.
La importància de l'arbrat
"Reduïr l'arbrat és recomanable en alguns casos, no sempre. El que és important és diversificar aquest arbrat. La idea inicial era que el de Collserola havia de ser arbrat, si s'hagués de fer ara no es faria d'aquesta manera. Hi tenim diferent vegetació, l'espontània i d'altra que neix de nova, que no correspòn a un bosc madur, i també hi ha les plantacions urbanes que es van fer a princpis del segle XX i als anys 80. Això fa que haguem de vigilar les estratègies, tenint en compte a més que hi ha 15.000-16.000 persones i les poblacions que hi ha al voltant, és un espai natural habitat".
Estudiar el focus
La zona de la que el cos de Bombers i els tècnics forestals en faràn un estudi cobreix 256 hectàrees: "Despres d'haver fet un anàlisi del massís i el risc d'incendis es va fer una criba de quines eren les zones prioritaries per parar aquests incendis, que tenen una probabilitat baixa però on un incendi tindria un gran impacte. Tot això abarca 2.000 hectarees de les 8.000 que hi ha, per tant aquestes 256 és una part, el que diu és on s'ha d'actuar, però Collserola d'aquests no n'hem tingut, el darrer es del 1994, i va cremar 150 hectarees. El que sí que tenim son focus anuals, que han anat baixant, aquest any van haver 36 focus d'incendis que han cremat prop d'una hectarea, que son els mes quotidians i necessiten d'altres estratègies. Son incendis que requereixen estrategies diferents".
Nuclis urbans
"El fet que tingui aquesta gran part urbanitzada és un factor de risc per tres factors: Poden ser focus de propagació d'incendis en part urbana i forestal, tenint un paper de doble protecció, que un incendi no entri a la zona urbana, però no fa de tallafocs, sinó que l'alenteix. Alentir la probabilitat que un foc generat en un casc urbà vagi cap al bosc, i l'altre és que en una zona amb habitants es vigilen les persones i els béns, el que es té en compte quan s'aborda un incendi. Per això, aquests barris de muntanya han de saber què han de fer quan es troben amb un incendi". En aquest sentit, Roda valora positivament que en aquests petits nuclis urbans "la consciència ha anat augmentant. En el moment en que es va alertar de la possbiiltat d'un gran incendi i les campanyes que s'han fet des de Bombers, la Generalitat i el propi parc han tingut el seu efecte, i això es veu tenint en compte que la quantitat de focus ha disminuit, per exemple amb pràctiques que s'han deixat de fer, per exemple al Sant Joan, o quan s'han fet crides als plans Alfa de prohibició d'accés als massissos, això s'ha tingut en compte, hi ha hagut consciència"
Evolució positiva
"Aquest any estem tenint pluges però encara ha de ploure més. Portem des de la tardor per sobre en quant a pluviometria en els darrers deu anys, almenys a Collserola, però ho hem de diferenciar del moment en el que estem, amb el canvi cimàtic i el seu efecte a la vegetacio i d'altres episodi de sequera, on s'han superat tres anys de sequera, però pel camí hi ha hagut arbres morts que s'han hagut de tal·lar, però si que viem una evolució positiva", analitza el director gerent del Consorci del parc.
