A Catalunya, un de cada tres menors de disset anys pateix excés de pes. Concretament, el 14% tenen obesitat i el 20%, sobrepès. Davant d’aquesta realitat, que va a l’alça, l’Hospital Vall d’Hebron ha posat en marxa una unitat especialitzada en obesitat infantil. En el primer any de funcionament, ja ha atès 200 pacients, fent sis noves visites cada setmana.
Aquesta unitat s’adreça a casos greus i des de l’hospital creuen que el nombre de pacients continuarà creixent a un ritme accelerat. L’obesitat, de fet, s’ha convertit en la tercera malaltia crònica més freqüent entre els infants, només per darrere de l’asma i el TDAH. Segons Diego Yeste, doctor del Servei d’Endocrinologia Pediàtrica del centre, cada cop es troben situacions més extremes en edats més joves, fins i tot en nens de cinc anys. Aquests infants poden patir molt aviat conseqüències greus: "Molts d'ells tenen apnees del son, a vegades requereixen un dispositiu especial per poder dormir. També tenen afectacions cardíaques, com ara hipertròfia cardíaca o hipertensió arterial", ha detallat el doctor Yeste.
Més casos d'obesitat en els barris més pobres
Tot i que en els darrers anys s’han conegut més factors genètics que expliquen l’obesitat, des de la Vall d’Hebron alerten del component socioeconòmic. En aquest sentit, recorden que a zones amb rendes més baixes, com Nou Barris, la taxa d’obesitat infantil se situa al 28%, mentre que a barris benestants, com Sarrià o Sant Gervasi, no supera el 5%.
La situació econòmica, doncs, impacta en hàbits com l’activitat física i l’alimentació. "La majoria dels infants que tractem, jo diria que el 99%, no esmorzen. Així doncs, fan un dejuni de fins a quinze hores, de manera que després fan sobreingestes que es van fent perpètues i que no ajuden a l'hora de perdre pes", ha assegurat la doctora Norma Irene García, nutricionista de la unitat d’obesitat infantil.
A banda de canviar aquests hàbits, amb la col·laboració imprescindible de les famílies, la unitat ofereix un tractament psicològic que és crucial per evitar que els pacients desenvolupin trastorns de la conducta alimentària. Són infants i adolescents amb una autoestima molt baixa, que sovint pateixen assetjament escolar i que tenen una relació tòxica amb el menjar. És per això que des de l’hospital volen treure el focus del pes i posar-lo en la composició corporal, però també en la salut nutricional, física i emocional.
La irrupció de fàrmacs esperançadors
Tot això, mentre van apareixent fàrmacs que donen un bri d’esperança a pacients i famílies... La semaglutida és un medicament que tradicionalment s’ha fet servir per tractar la diabetis, amb el nom d’Ozempic, però que ha demostrat bons resultats en la pèrdua de pes. Això sí, en una dosi diferent. És important tenir en compte que, quan es tracta d’un fàrmac per a l’obesitat, es comercialitza amb el nom de Wegovy.
Tot i que no està finançat i que, per tant, no entra dins del circuit de la salut pública, les famílies que s’ho poden permetre sovint tenen interès a provar aquesta via. Aquí el missatge del doctor Eduard Mogas, pediatre i coordinador de la unitat d’obesitat infantil, és clar: "És molt necessari que l'abordatge de l'obesitat sigui multidisciplinari i se centri en totes les esferes de la salut. En cas que es consideri que el tractament farmacològic pot ajudar el pacient, si està indicat, s'ha de fer a través d'un especialista en endocrinologia pediàtrica".
En paral·lel, també hi ha assajos clínics en marxa i hi ha casos en què l’hospital convida els pacients a participar-hi. Els doctors reconeixen que encara és aviat per veure possibles efectes a llarg termini, per això demanen precaució, però admeten que és la primera vegada que un fàrmac dona uns resultats que abans només es podien aconseguir amb una operació.
Javier, pare d'un pacient: "No vull que el meu fill passi el mateix que jo"
El Javier entén perfectament la situació que viu el seu fill de catorze anys, pacient de la Unitat d’Obesitat Infantil de la Vall d’Hebron. Ell mateix es va tractar, fa uns anys, a la unitat d’adults i fins i tot va haver de sotmetre’s a una cirurgia bariàtrica, és a dir, a una operació per perdre pes. Amb la determinació que el seu fill no hagi d’arribar fins a aquest extrem, en Javier li ofereix tot el seu suport en aquest tractament integral: "No vull que arribi a passar per això, perquè és un fet traumàtic, per això intento ajudar-lo d'altres maneres".
Evidentment, el tractament inclou pautes de nutrició i activitat física, però va molt més enllà. Per al Javier, el més important és la comprensió i l'acompanyament psicològic. Ell sap prou bé que sobrepès i adolescència poden formar una aliança molt cruel: "Socialment, costa molt que un adolescent no pensi que el miraran malament, que li diran que està gras, que se'n burlaran o que el desplaçaran... Jo també ho he viscut", lamenta.
