La bretxa salarial de gènere continua sent una realitat a Catalunya. Segons dades amb les que treballen els sindicats, la diferència és del 25% en el salari anual i les dones guanyen un 13% per hora treballada que els homes. Per posar-ho en perspectiva, per cada 1.000 euros d'un home, una dona en cobra 760. SIndicats com CCOO denuncien que només s'han retallat 200 euros de diferència des del 2008.
A 'La Ciutat' hem volgut analitzar aquestes dades de la mà d'Irene Galí, sociòloga i autora del darrer estudi sobre bretxa salarial a Catalunya: "No treballem amb la idea que la igualtat és una utopia, de fet estem fent passes fermes cap a la igualtat, el que passa que cal focalitzar els esforços". Entrant a analitzar les dades que s'exposen a l'estudi, Galí explica que "situem la bretxa en el 24.24% perquè el que fem és un càlcul diferent, perquè no diem quant cobren de menys les dones sinó quant haurien de cobrar les dones de més per equiparar-se als homes. Els objectius son molts, per exemple una millor distribució, acabar amb el sostre de vidre perquè les dones ocupin càrrecs de certa responsabilitat i, mes enllà del sostre de vidre, parar atenció al terre enganxós, és a dir la base de l'estructura salarial, que està formada principalment per dones".
Mesures insuficients
I què es podria fer per provar de reduïr aquesta bretxa? "S'intenten fer coses però fins ara no han estat suficients. Una mesura que funciona és la pujada del SMI (salari mínim interprofessional), que no és una mesura focalitzada en les dones, és universal, però com que hi ha més dones que cobren el salari mínim afecta encara més les dones, per tant la bretxa es reduïria", reflexiona la sociòloga. Galí recorda que "la bretxa va tenir una reducció important a partir del 2019, amb el gran augment del SMI del 19%, sobretot en les bases de l'estructura, en els sectors més precaritzats. Han anat passant els anys, el SMI ha seguit augmentant però no amb la mateixa força i la reducció de la bretxa s'ha ralentitzat. Necessitem que s'animi a les dones a participar en sectors fins ara molt masculinitzats com les tecnològiques i de ciència. Son moltes actuacions que serien complementaries entre si".
La realitat de les treballadores de la llar
A l'hora d'analitzar els factors clau que expliquen aquesta bretxa, Galí reconeix que "l'edatisme i la discriminació segons origen hi tenen el seu impacte. Hi ha, però, una circumstància curiosa que condiciona aquest estudi, i és que "en l'enquesta d'estructura salarial, que és en la que ens basem per fer l'informe, allà les treballadores de la llar estan explicitament excloses. Representen vora el 5% dels treballadors i la seva exclusió provoca un biaix molt gran, a més tenen sous que no s'ajusten al SMI, per tant augmentarien encara més aquesta bretxa".
El sostre de vidre
Trencar el sostre de vidre és el gran repte avui dia, però Galí avisa que "quan s'aconsegueix trencar, a l'altra banda del sostre de vidre tampoc hi ha el mateix que tenen els homes. No tenen els mateixos salaris. La diferència econòmica en euros a la part alta de l'estructura és la més gran, son més de 10.000 euros. Necesistem polítiques de corresponsabilitat, més sensibilitzacio amb la maternitat, la pèrdua d'oportunitats de progressar laboralment, molts àmbits que ajudin aquestes dones a acabar de trencar el sostre de vidre".
