L’Hospital de Bellvitge i l’IDIBELL han impulsat un canvi de paradigma en l’abordatge de la cleptomania. Per primer cop, descriuen aquesta malaltia com un “trastorn amb elements compulsius”, de manera que obren la porta a introduir tècniques que frenin aquesta compulsivitat.
Fins ara, la cleptomania s’entenia com una conducta impulsiva en què el pacient robava sense pensar en les conseqüències perquè experimentava una gran emoció. Per això, les teràpies existents se centraven en l’autocontrol d’aquests impulsos. Ara, la novetat és la introducció del concepte de compulsivitat. I quina és la diferència? Doncs la impulsivitat té a veure amb no poder controlar el que es fa, fer-ho sense pensar. En canvi, un comportament compulsiu és aquell que es fa de forma reiterada perquè no fer-ho genera malestar.
El tractament d'una cosa i l'altra també és diferent. Així doncs, a partir d'ara es podran aplicar a la cleptomania tractaments que normalment es fan servir, per exemple, per a trastorns obsessivocompulsius.
Una condició més habitual en dones
La cleptomania, segons els experts, està molt més present a la societat del que ens pensem. És més freqüent en dones que en homes –tres de cada quatre pacients són dones– i està molt condicionada per factors com l’estrès o l’ansietat.
