El projecte que impulsa Daniel Amatller, 'Més que Ciència', neix d’una necessitat molt concreta i personal: la seva mare, amb problemes de mobilitat des de fa anys, no podia accedir a molts espais culturals i naturals. Davant la idea que arribés al final de la seva vida sense haver pogut veure museus oparcs naturals, Amatller decideix buscar una solució. En no trobar cap proposta al mercat, inicia pel seu compte un camí que combina tecnologia i compromís social.
La resposta arriba a través de la realitat virtual, però no com s’acostuma a entendre habitualment. Les experiències que creen des de l’associació 'Més que Ciència' estan adaptades específicament a les capacitats físiques i cognitives de la gent gran: "s’hi cuiden els ritmes, les explicacions, el so i les imatges perquè siguin accessibles i comprensibles". L’objectiu no és només mirar, sinó "aprendre i generar interès", demostrant que l’edat no elimina la capacitat de descobrir coses noves si els continguts estan ben pensats.
Tres anys després dels primers assajos, el projecte ja s’ha estès a centres geriàtrics i sociosanitaris d’arreu de l’Estat. Les sessions no només provoquen un fort impacte emocional en les persones participants, sinó que també "generen converses i activitats que s’allarguen en el temps". Tot plegat posa sobre la taula una realitat sovint invisibilitzada: "la necessitat de garantir l’accés a la cultura a la gent gran, també quan les limitacions físiques o cognitives dificulten fer-ho de manera presencial", apunta Amatller.
