L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha defensat amb contundència el model d’inclusió social impulsat per la Paeria i ha carregat contra el que considera un ús electoralista de les protestes al barri de Balàfia. En una entrevista a La Ciutat de Onda Cero Lleida, Larrosa ha situat el nou model d’inclusió com una peça clau del projecte de ciutat, amb un objectiu clar per tal de garantir que el progrés no deixi ningú al marge: "Una ciutat que avança no pot deixar ningú enrere", ha afirmat, insistint que "la vulnerabilitat no és una realitat homogènia ni exclusiva de determinats col·lectius". Segons l’alcalde, la pobresa i l’exclusió poden ser sobrevingudes i afectar perfils molt diversos: "Tenim gent gran que s’ha quedat sola, infància desprotegida, persones que ho han perdut tot de cop. I totes elles també les hem d’atendre", ha explicat el paer en cap, que ha afegit: "Nosaltres no volem gent desgraciada pels carrers. Ningú els vol. I, per tant, hem de posar recursos perquè això no passi".
El hub de Balàfia: un espai comunitari i no un equipament segregador
Una de les cares visibles del model d'inclusió és el futur hub de Balàfia, un projecte que, segons Larrosa, s’ha explicat reiteradament des del 2021 però que ara ha quedat "contaminat per un relat interessat". L’alcalde ha defensat que els hubs socials no són albergs ni espais de concentració de vulnerabilitat, sinó "espais connectors de persones, usos i funcions". "Un equipament social no és dolent per se", ha remarcat, tot afegint que el risc real és la guetització, "justament el que es vol evitar amb aquest model". Ha concretat que al hub de Balàfia hi haurà serveis municipals, espais per a entitats del tercer sector, una sala de lectura oberta les 24 hores, activitats per a la gent gran, el Casal de la Dona i allotjament residencial de baixa intensitat, integrat en la vida quotidiana del barri.
Cap paral·lelisme amb l’ECMU de Pardinyes
Larrosa ha volgut marcar distàncies amb el projecte de Pardinyes que va impulsar l’anterior govern municipal i que va acabar generant una forta contestació veïnal: "No té res a veure amb aquells equipaments. Res a veure", ha afirmat de manera taxativa. L’alcalde ha recordat que a Lleida ja funcionen dos albergs "sense soroll" i ha defensat que el model actual aposta per equipaments arrelats al territori, amb governances compartides i impacte positiu sobre la comunitat.
Crítiques a Palau i Roca i denúncia de l’ús polític de les protestes
L’alcalde ha assenyalat directament el paper de dirigents polítics com el cap de l’oposició a la Paeria Xavier Palau i el regidor de Vox Josep Roca en les mobilitzacions contra el projecte. Ha qüestionat si aquestes protestes també es produirien davant d’altres serveis socials que ja funcionen a la ciutat: "Es posaran davant de l’església de Sant Ignasi o de Santa Maria Magdalena impedint que la gent accedeixi als serveis que presten?". En aquest sentit ha acusat la dreta i l’extrema dreta de no aportar alternatives i de "desacreditar polítiques modernes i de futur" a través de la por: "S’ha volgut contaminar el relat sobre el projecte", ha dit, advertint que determinades afirmacions podrien acabar a la Fiscalia per delicte d’odi.
Antirumors i convivència
La situació a Balàfia també s'ha vinculat amb la necessitat d’activar amb més força l’espai antirumors previst dins el Pacte per la Convivència i el Civisme. Segons ha explicat, Lleida viu "en el món de les percepcions, sovint allunyades de la realitat". Com a exemple, ha explicat que aquest mateix dimecres ha rebut un informe oficial dels Mossos d’Esquadra que confirma que els fets delictius van baixar un 6,5% a la ciutat durant el 2025: "Els fets són els fets, les percepcions són les percepcions", ha remarcat.
Torreblanca, creixement industrial i la Lleida de 2050
Mirant cap al futur, l’alcalde s’ha mostrat optimista amb el desenvolupament del polígon industrial de Torreblanca i amb les aliances estratègiques amb el Port de Barcelona i el de Tarragona. Tot plegat, ha dit, forma part de l’agenda estratègica Lleida 2050, pensada per consolidar una ciutat amb més activitat econòmica, més ocupació i més població.
Mà d’obra, persones nouvingudes i prova pilot amb Pimec
Finalment, Larrosa ha fet referència a la manca de mà d’obra en sectors clau com la logística, l’agricultura, l’hostaleria, el transport o la construcció, d’acord amb la jornada sobre fluxos migratoris que Pimec Lleida organitza el 19 de gener. Ha defensat la necessitat de trobar solucions per a persones nouvingudes que ja viuen a Lleida però no poden treballar per la seva situació administrativa: "Si tenim gent aquí amb capacitat i disposició de treballar, per què no resolem aquest tema?", s’ha preguntat, avançant que la Paeria estudia una prova pilot amb Pimec per donar resposta a aquest repte: "Els volem treballant, integrats, vivint als seus pisos i formant part de la ciutat", ha conclòs.
