CONSUM

Com controla l'oligopoli agroalimentari els preus dels productes?

Avui a 'La Ciutat' hem parlat amb el director de l’àrea d’ecologisme i urbanisme de l’IDRA, Rubèn Martínez, sobre com la concentració d'empreses afecta a l'escalada persistent dels preus dels aliments.

Gerard Sanz

Barcelona |

Un estudi recent de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) subratlla que la fluctuació dels preus dels aliments que comprem al supermercat no s’explica només per crisis puntuals. Aquest informe destaca que, malgrat la moderació dels costos externs, els marges empresarials del sector agroalimentari han crescut un 38% des de 2021. Aquesta escalada progressiva, segons l’IDRA, és fruit de l’estratègia d'aquest oligopoli agroalimentari, que fa servir la seva posició dominant per maximitzar beneficis, cosa que impacta directament a totes les llars, especialment les més vulnerables.

Poques mans amb molt poder

En declaracions a 'La Ciutat', el director de l’àrea d’ecologisme i urbanisme de l’IDRA, Rubèn Martínez, "unes poques empreses que concentren moltes marques i que tenen un gran poder de decisió en totes les fases del sistema alimentari, des de la producció fins la venda directa. Quan hi ha poques mans decidint coses tant importants l'oligopoli mostra la seva cara més perversa, i això s'ha de controlar. La carn, la llet, la mantega, han pujat entre un 30 i un 50%, o oli d'oliva cafè o cacau han arribat al 80 o 100%, estem parlant de productes bàsics i essencials en alguns casos per una dieta sana. Si aquests productes es substitueixen per uns no tant bons això afecta la salut".

Un problema estructural

Des d'IDRA asseguren que aquesta és una qüestió estructural i no temporal: "Hi ha hagut problemes en tota la cadena de subministrament, cost de l'energia, hi ha problemes que tenen a veure mamb una ugment de costos de producció per aquests actors. Aspectes com les guerres o el canvi climàtic afecten, però aquest poder que tenen les empreses va més enllà i és un problema més gran sobretot pels tipus de producte als que afecta. Els productes de gama més baixa també s'han encarit", apunta Martínez.

Hi ha solució?

A l'hora d'apuntar a les possibles solucions a aquesta situació, Rubén Martínez reconeix que "s'han fet coses en moments que s'ha considerat que hi havia una crisi estructural com la pandèmia. El dret europeu permet, en moments de crisi, intervenir i regular els preus en nom de l'interès general, i això es pot fer, es pot monitorar si això està relacionat amb augments de costos i fins i tot regular preus, fent com s'està fent per exemple amb el sector de l'habitatge. Una altra mesura que es fa a Catalunya i està molt bé son les estructures públiques de distribució agroalimentaria com pot ser Mercabarna. Aquesta infraestructura pot ser una via per connectar la producció local amb el consum local saltant-se els intermediaris, que son els que alimenten aquesta concentració empresarial".