En Bones Mans 12/12/2021

Podcast complet del programa En Bones Mans, amb Carles Aguilar. Tant l'artritis com l'artrosi són afeccions relacionades amb el desgast de l'aparell locomotor (compost per ossos, músculs, articulacions, tendons i lligaments) i amb l'alteració del sistema immunitari. Ambdues malalties afecten una o més articulacions, tenen més prevalença en dones que en homes i presenten símptomes semblants, com ara dolor, rigidesa i inflor d'algunes articulacions. Però existeixen certes similituds entre elles encara que es tracta de patologies diferents. El Dr. Rafel Guayta, especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública ens explica les diferències.

Actualment, i a causa de la pandèmia de la COVID-19, el Laboratori Clínic s'ha fet més visible per a la població general i se n'ha posat en valor el paper imprescindible per a la millora de la salut. No obstant això, malgrat la seva importància, a data d'avui no està disponible una base de dades fiable sobre el nombre dels laboratoris en funcionament a Espanya, fet que dificulta el coneixement real de la seva activitat, personal i organització. La Societat Espanyola de Medicina de Laboratori, com a representant espanyol a la federació europea (EFLM, European Federation of Clinical Chemistry and Laboratory Medicine) i la internacional (IFCC, International Federation of Clinical Chemistry and Laboratory Medicine) i conscient de la responsabilitat com a societat científica de referència a Espanya, ha decidit elaborar el primer Llibre Blanc de la Medicina de Laboratori, per poder donar llum i visibilitat als laboratoris clínics a Espanya i així obtenir una imatge actual dels mateixos, recollint informació que fins a la data no existia. La Medicina de Laboratori és essencial en la millora de la salut; contribueix a la capacitat de diagnòstic amb la màxima garantia de qualitat per a la presa de decisions en prevenció, diagnòstic i tractament de les malalties. Carles Aguilar parla amb la Dra. Imma Caballé, Presidenta de la Societat Espanyola de Medicina de Laboratori.

L'endometriosi és una malaltia benigna que afecta les dones durant la vida reproductiva. Si l'endometri, que se situa fora de l'úter, es desenvolupa incorrectament, es pot assentar a qualsevol lloc de l'abdomen. Pot provocar implants (plaques petites), nòduls (plaques grans) i endometriomes (quists als ovaris). L'endometriosi és un procés imprevisible d'evolució. Algunes dones presenten petits implants que no es modifiquen, mentre que en altres es pot desenvolupar extensament dins de la pelvis. És una malaltia inflamatòria, cosa que alhora ocasiona adherències entre òrgans. Parlem d'aquesta patologia amb el Dr. Josep Just, Assessor Mèdic d'En Bones Mans

Tot i la falsa creença que entre els 30 i els 40 és l'etapa de plenitud sexual, a aquestes edats hi ha molts condicionants que deixen la sexualitat en un segon pla. L'escassa freqüència de relacions sexuals i la manca de desig sexual són els principals motius de consulta als especialistes. Hi ha solucions d'origen natural que permeten una acció directa sobre la manca de desig sexual a les dones, tant a la joventut com a l'etapa de la maduresa. La generació mil·lennial és una de les que més condicionants enfronta en la qualitat de la sexualitat. De fet, diversos estudis confirmen com en aquesta generació es practica menys sexe que en l'anterior, amb una insatisfacció sexual més gran, sent més pronunciada en les dones. La manca de temps és el fre més gran a l'activitat sexual. Carles Aguilar entrevista la Dra. Francisca Molero, Ginecòloga i Sexòloga i Presidenta de la Federació Espanyola de Societats de Sexologia.

L’Onicofàgia és el nom que se li ha donat a l'hàbit compulsiu de menjar-se les ungles, cosa que pot produir en un futur problemes a les dents, deformacions de la cutícula, infeccions, berrugues i tot tipus d'alteracions relacionades amb la dermis i, en casos molt extrems, pot fins i tot suposar la pèrdua de l’ungla. Es tracta d'una conducta freqüent en nens i adolescents i que tendeix a desaparèixer a l'edat adulta. A mesura que anem creixent, l'hàbit de menjar-se les ungles es pot veure modificat per un altre tipus de conductes com mossegar un bolígraf, fumar, moure els cabells etc. La majoria de les persones que realitzen aquesta conducta informen que no el poden controlar i que , fins i tot de vegades, no són conscients d'estar fent-ho. El Dr. Rafel Guayta, Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública ens informa sobre aquest costum gens saludable.